L' excés de velocitat continua sent la principal causa d' accidents de trànsit i de mort a les carreteres espanyoles. Aquesta és una de les raons per les quals, en els darrers anys, per controlar que efectivament es respecten els límits de velocitat, les carreteres espanyoles s'estan omplint dels anomenats radars de tram : dispositius que calculen la velocitat d'un cotxe en funció del temps que aquest triga a recórrer una determinada distància. El primer d'aquests radars es va instal·lar el 2009 al túnel de Viella, a la Vall d'Aran. Sis anys després, 18 radars per tram controlen les carreteres catalanes i estan situats a punts que destaquen per la seva alta sinistralitat.

Els mal anomenats radars de tram -en realitat no són radars ja que no envien cap senyal i es limiten a cronometrar el temps de pas- utilitzen unes càmeres de visió artificial infraroja i un sofisticat programari per registrar la matrícula de cada cotxe , calcular-ne la velocitat en un tram de carretera i determinar si se'l multa per excés de velocitat. El funcionament és molt senzill. Quan un vehicle s'endinsa en un tram de velocitat controlada passa per un pòrtic equipat amb càmeres que el fotografien i registren el pas a una hora, minut i segon determinats. En abandonar el tram, el cotxe torna a passar per un segon pòrtic que registra novament les dades temporals de pas.

Les dades registrades per les dues càmeres són enviades a un centre de dades que s'encarrega de comprovar el temps exacte que cada cotxe ha invertit a recórrer el tram controlat pel radar. D'aquesta manera se'n calcula la velocitat mitjana . Si aquesta és superior a la permesa en aquell tram, les dades s'envien a les autoritats de trànsit perquè tramitin el corresponent expedient i remetin la denúncia al titular del cotxe multat. Per exemple, si el radar controla un tram de cinc quilòmetres amb una velocitat limitada a 100 km/h, qualsevol cotxe que recorri aquest tram en menys de tres minuts serà multat.

Els radars per tram estan convenientment senyalitzats, de la mateixa manera que ho estan els radars fixos convencionals. Consultant la vostra situació a la pàgina web del Servei Català de Trànsit podreu planificar el vostre viatge extremant les precaucions per no sobrepassar el límit de velocitat establert. Normalment, els trams controlats per aquests radars han de complir una sèrie de requisits com que, per exemple, no hi hagi sortides o entrades a la via al tram subjecte a control, amb l'objectiu d'evitar la sortida o incorporació de vehicles sense passar per els pòrtics dentrada i sortida del tram.

Aquest tipus de radars són molt més efectius que els radars convencionals . D'una banda, poden controlar gairebé qualsevol zona sense tenir en compte ni la llum ni l'hora del dia, ja que les càmeres de lectura d'infrarojos poden funcionar igualment a la nit o en circumstàncies de baixa lluminositat sense flaix. D'altra banda, aquests radars estan interconnectats. És a dir, que les càmeres realitzen la lectura de les matrícules encara que entris al tram pel carril dret i surtis per l'esquerre.

A més dels excessos de velocitat, aquests radars també sancionen la circulació per sota del 50% de la velocitat establerta. Els radars per tram tenen una altra utilitat: permeten estudiar els moviments i fluxos circulatoris i obtenir dades per a futurs estudis de mobilitat. Finalment, al contrari que els radars convencionals, els radars de tram no tenen marge d'error per disfuncions del cinemòmetre, per la qual cosa són molt més fiables i fan inútil el truc de reduir la velocitat en passar per un radar fix i accelerar-ho hem sobrepassat.

El primer radar de tram a la xarxa catalana es va instal·lar el 2009 al túnel de Viella (Lleida). Actualment, funcionen un total de 18 radars d'aquest tipus:

AP-7. Un entre Ulldecona i el Llogaret.

B-20. Un tram a la Ronda de Dalt, entre plaça de Karl Marx i el Nus de la Trinitat, en sentit Besò s.

C-14. Un tram a Bassella (Alt Urgell, Lleida).

C-16. Dos trams: un als voltants de Vallvidrera i un altre a l'entrada de Berga.

C-58. Un entre Sabadell i Badia.

C-65. Dos trams: un a l'alçada de Fornells de la Selva i un altre entre Cassà de la Selva i Llagostera.

C-66. Un tram a Rupià (Girona), a l'alçada de Púbol.

N-II. Cinc trams: entre Fornells de la Selva i Quart; entre Fornells i Queralt; entre Girona i Sant Daniel; i dos més a la circumval·lació de Girona.

N-230. Dos trams a les comarques de Lleida. Un al túnel de Viella.

N-340. Dos trams a la província de Tarragona, entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta.

Ara que saps alguna cosa més sobre els radars de tram, com són i on són, intenta respectar sempreels límits de velocitat . Per la teua seguretat i per la de la resta de conductors.

MOVENTO ET RECORDA…

• L'excés de velocitat continua sent la principal causa d'accidents de trànsit i de mort a les carreteres espanyoles.
• Els radars de tram controlen el temps que un cotxe triga a recórrer una distància determinada i estan situats en punts que destaquen per la seva alta sinistralitat.
• Aquests radars fan inútil el truc de reduir la velocitat en passar per un radar fix i accelerar una vegada ho hem sobrepassat.