Aquest mes, visitem la província de Lleida amb 4×4 embolicats de boscos únics. Us presentem una ruta pel Prepirineu. D'Agramunt a la Serra de Prada-Castellàs a 4×4 .
Avui compartim una ruta impressionant, de llarg, per la varietat de paisatges, pel bosc, per un Prepirineu molt desconegut a causa del difícil accés a la zona, però amb uns pobles, uns paisatges i una gent espectacular.
Partim des d'Agramunt, centre geogràfic i la població líder de la Ribera del Sió, una comarca natural situada al punt de confluència de l'Urgell, la Segarra i la Noguera. D´aquí posem rumb a Ponts per camins de terra, directes a prendre un bon i contundent esmorzar. Un cop a Ponts, proposem fer la nostra primera parada per agafar forces (les necessitarem) esmorzant a La Brasa d'en Josep , establiment petit de mida però gran per la qualitat dels seus àpats. En Josep sempre té encesa la llenya i pots demanar qualsevol plat a qualsevol hora del dia. Cuina tradicional del país: carxofes, mongetes, costelles de xai… Tot a bon preu.
Amb la panxa plena, comença l?aventura. Entre Ponts i Bóixols, recorrem les primeres serres que ens endinsen al Prepirineu acollits per l'ombra d'un bosc de pins i una riera que ens acompanyen i ens fan la ruta més amena. Primer ens trobem amb la Serra Mitjana , un espai natural de la comarca del Pallars Jussà que s'estén pels termes municipals d'Abella de la Conca, Isona i Conca Dellà (antic terme d'Isona). Té com a centre la Serra Mitjana , que li dóna nom, però l'espai d'interès natural arriba més enllà del que seria estrictament aquesta serra i ens acompanya durant la nostra ruta.
En passar Bóixols, la propera serra amb què ens trobem és la Serra de Boumort que forma part de la Reserva Nacional de Caça de Boumort i, com a tal, té una gran riquesa faunística d'herbívors (cérvols, isards, cabirols, daines…) , carnívors (guineu, teixó, marta, mustela…) i ocells (voltors, falcons pelegrins, àguiles daurades…). Un tram on estarem acompanyats de la vegetació pròpia dels Prepirineus centreoccidentals catalans. Podem trobar, com arbres, roures de fulla petita, el pi roig, el pi negre i els avets, així com boixedes, gramínies i ginebres. I també romaní, argelagues, etc., que poblen les àrees que, per desgràcia, es van cremar anys enrere.
Deixem enrere la Serra de Boumort per posar rumb a Cuberes , antic poble del Baix Pallars actualment despoblat, on trobarem cases en ruïnes entre el paisatge. Un cop aquí aconsellem dirigir-nos al refugi de Cuberes , l'única casa on podreu menjar alguna cosa i passar la nit dins de la Reserva de Boumort , després de tanta pols, pedres, pots… Un lloc amb un tracte molt familiar on sentir-se ben acollit i trobar-se a gust mentre menges. Sempre mimen el tema dels àpats, i s'esforcen per fer plats de la comarca com l'Escudella Pallaresa, la Gierlla… Cuina típica catalana de la zona.
Per a una bona digestió, aconsellem tornar a entrar al cotxe i, més a poc a poc, a mode passeig, recomanem apropar-nos a la Serra de Prada-Castellàs on podem tombar-nos envoltats de vistes espectaculars i gaudir d'una merescuda migdiada entre la natura.
