L'excés de velocitat segueix sent la principal causa d'accidents de trànsit i de mort en les carreteres espanyoles. Aquesta és una de les raons per les quals, en els últims anys, per controlar que efectivament es respecten els límits de velocitat, les carreteres espanyoles s'estan omplint dels anomenats radars de tram: dispositius que calculen la velocitat d'un cotxe en funció del temps que aquest triga a recórrer una determinada distància. El primer d'aquests radars es va instal·lar en 2009 en el túnel de Vielha, a la Val d'Aran. Sis anys després, 18 radars per tram controlen les carreteres catalanes i estan situats en punts que destaquen per la seva alta sinistralitat.

Els mal anomenats radars de tram -en realitat no són radars ja que no envien cap senyal i es limiten a cronometrar el temps de pas- utilitzen unes càmeres de visió artificial infraroja i un sofisticat programari per registrar la matrícula de cada cotxe, calcular la seva velocitat en un tram de carretera i determinar si se li multa per excés de velocitat. El seu funcionament és molt senzill. Quan un vehicle s'endinsa en un tram de velocitat controlada pansa per un pòrtic equipat amb càmeres que ho fotografien i registren el seu pas a una hora, minut i segon determinats. En abandonar el tram, el cotxe torna a passar per un segon pòrtic que registra novament les dades temporals de pas.

Les dades registrades per ambdues càmeres són enviats a un centre de dades que s'encarrega de comprovar el temps exacte que cada cotxe ha invertit a recórrer el tram controlat pel radar. D'aquesta manera es calcula la seva velocitat mitjana. Si aquesta és superior a la permesa en aquell tram, les dades s'envien a les autoritats de tràfic perquè tramitin el corresponent expedient i remetin la denúncia al titular del cotxe multat. Per exemple, si el radar controla un tram de cinc quilòmetres amb una velocitat limitada a 100 km/h, qualsevol cotxe que recorri aquest tram en menys de tres minuts serà multat.

Els radars per tram estan convenientment senyalitzats, de la mateixa manera que ho estan els radars fixos convencionals. Consultant la seva situació a la pàgina web del Servei Català de Trànsit podràs planificar el teu viatge extremant les precaucions per no sobrepassar el límit de velocitat establert. Normalment, els trams controlats per aquests radars han de complir una sèrie de requisits com que, per exemple, no existeixin sortides o entrades a la via en el tram subjecte a control, amb l'objectiu d'evitar la sortida o incorporació de vehicles sense passar pels pòrtics d'entrada i sortida del tram.

Aquest tipus de radars són molt més efectius que els radars convencionals. D'una banda, poden controlar gairebé qualsevol zona sense tenir en compte ni la llum ni l'hora del dia, ja que les càmeres de lectura d'infrarojos poden funcionar igualment a la nit o en circumstàncies de baixa lluminositat sense flaix. D'altra banda, aquests radars estan interconnectats. És a dir, que les càmeres realitzen la lectura de les matrícules encara que entris en el tram pel carril dret i surtis per l'esquerre.

A més dels excessos de velocitat, aquests radars també sancionen la circulació per sota del 50% de la velocitat establerta. Els radars per tram tenen una altra utilitat: permeten estudiar els moviments i fluxos circulatoris i obtenir dades per a futurs estudis de mobilitat. Finalment, al contrari que els radars convencionals, els radars de tram no tenen marge d'error per disfuncions del cinemòmetre, per la qual cosa són molt més fiables i fan inútil el truc de reduir la velocitat en passar per un radar fix i accelerar una vegada ho hem sobrepassat.

El primer radar de tram a la xarxa catalana es va instal·lar en 2009 en el túnel de Vielha (Lleida). En l'actualitat, funcionen un total de 18 radars d'aquest tipus:

AP-7. Un entre Ulldecona i el Llogaret.

B-20. Un tram en la Ronda de Dalt, entre plaça de Karl Marx i el Nus de la Trinitat, en sentit BesòAnclas.

C-14. Un tram a Bassella (Alt Urgell, Lleida).

C-16. Dos trams: un en els voltants de Vallvidrera i un altre en l'entrada de Berga.

C-58. Un entre Sabadell i Badia.

C-65. Dos trams: un a l'altura de Fornells de la Selva i un altre entre Cassà de la Selva i Llagostera.

C-66. Un tram a Rupià (Girona), a l'altura de Púbol.

N-II. Cinc trams: entre Fornells de la Selva i Quart; entre Fornells i Queralt; entre Girona i Sant Daniel; i dos més en la circumval·lació de Girona.

N-230. Dos trams a les comarques de Lleida. Un d'ells en el túnel de Vielha.

N-340. Dos trams a la província de Tarragona, entre Sant Carles de la Ràpita i Amposta.

Ara que saps una mica més sobre els radars de tram, com són i on estan, intenta respectar sempre els límits de velocitat. Per la teva seguretat i per la de la resta de conductors.



MOVENTO ET RECORDA…

• L'excés de velocitat segueix sent la principal causa d'accidents de trànsit i de mort en les carreteres espanyoles.
• Els radars de tram controlen el temps que un cotxe triga a recórrer una determinada distància i estan situats en punts que destaquen per la seva alta sinistralitat.
• Aquests radars fan inútil el truc de reduir la velocitat en passar per un radar fix i accelerar una vegada ho hem sobrepassat.